Trastorn per afartament.

El Trastorn per afartament. Aquest trastorn es caracteritza per episodis recurrents de afartaments. Un afartament es defineix per dues característiques:

1. -Un consum ràpid de gran quantitat de menjar en un període curt de temps.

2. - La persona té la sensació d'haver perdut el control davant aquest menjar (és a dir, sentir que un no pot parar de menjar o controlar què i quant es menja).

No obstant això aquest trastorn no s'acompanya de conductes per a "compensar" el que s'ha ingerit (és a dir, no hi ha vòmits, abús de laxants, dejuni ni exercici excessiu).

També es caracteritza per la presència d'algun d'aquests símptomes:

· Menjar molt més ràpid del normal.

· Menjar fins sentir incòmodament ple.

· Menjar grans quantitats d'aliment al llarg del dia sense planificar les hores dels àpats.

· Menjar grans quantitats d'aliment quan no hi ha sensacions de fam física.

· Menjar sol a casa oa amagades perquè se sent avergonyit per tot el que es menja.

· Sentir-se disgustat amb un mateix, deprimit o molt culpable després d'haver menjat en excés.

La majoria d'aquestes persones s'han sotmès a dietes en nombroses ocasions i es confessen desesperats per les dificultats que comporta el control sobre la ingesta de menjar.

Les persones que pateixen aquest problema acostumen a tenir sobrepès i aquests afartaments són experimentats amb gran angoixa i malestar.

La prevalença d'aquest trastorn entre la població normal va des d'un 0,7 a un 4% i afecta un 30% de les persones obeses.